.jpg)
Exposició Pere Formiguera
Pere Formiguera
(Barcelona 1952- Sant Cugat 2013)
Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977). Membre del Departament de Fotografia de la Fundació Joan Miró, de Barcelona (1985-87). Membre del consell assessor del Departament de Fotografia del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), (des de 1997).
Va ser membre fundador del grup Alabern, amb Manuel Esclusa, Joan Fontcuberta i Rafael Navarro, els quals reivindicaven la fotografia com a expressió artística.
Als anys setanta, en mig dels canvis polítics de la transició, va fer eclosió al nostre país un nombrós grup de fotògrafs de diferents procedències, que practicaven la fotografia amb voluntat d’autonomia artística, reclamant plantejaments que privilegiaven l’experimentació i les ficcions fotogràfiques. Aquesta generació va treballar amb llibertat, deslligada conscientment o inconscientment de les herències rebudes. Les obres varen deixar de ser exclusivament per a la il·lustració dels llibres i es van apoderar de les parets, van canviar els formats i també la presentació.
Pere Formiguera, va ser un dels màxims representants d’aquell grup, conegut com “la quinta generació”, que recolzava la revista Nueva Lente, el seu director, Pablo Pérez Mínguez, deia això d’ell, “tot i que la fotografia l’entusiasmava, mai no es va preocupar massa per SER (o semblar) FOTÒGRAF. Ho era senzillament perquè li agradava, quasi sense pensar-ho i evidentment sense cap mena d’esforç ni brusquedat”.
La obra de Pere Formiguera ens transmet la riquesa i la diversitat del seu món amb una intensitat falsament lacònica, presentant unes sèries d’imatges, on ens restitueix la dignitat i la veritat. La seva obra es la expressió de la nostra època, que ens ha transmès amb tendresa i talent.
Entre les activitats com a comissari podem destacar diverses exposicions, Agustí Centelles, fotorepòrter (1988), Porta d'Aigua (1989), Josep Esquirol. La memòria de paper (1990), Temps de Silenci. Panorama de la fotografia espanyola dels anys 50 i 60 (1992), Josep Masana 1894-1979 (1994), Ricard Terré (1995), Joaquim Pla Janini (1995), Joan Vilatobà (1996), i Introducció a la Fotografia a Catalunya (2000). També ha escrit nombrosos textos sobre fotografia a diversos llibres, catàlegs i revistes especialitzades. El 1994 va il·lustrar el llibre infantil "Patufet" que obté el premi al millor llibre infantil de l'any, atorgat pel Ministeri de Cultura. El 1997 va obtenir el premi Innovation a la Fira Internacional de Bolonya pel seu llibre de fotografies "Es diu cos". L'any 2010 se li atorga el Premi Sant Cugat, a la trajectòria artística.