Dins el Festival Nacional de Poesia
La pandèmia i el subsegüent confinament ha deixat molta gent sense respostes, sense referents. A banda d'haver obligat a la soledat moltes persones que no estaven preparades per fer-hi front. I, com deia Hannah Arendt, "la paraula poetitzada / és estatge, no refugi". És a dir, la poesia és una manera d'estar en el món.
Els poetes són, segons Shelley, els "lesgisladors del futur" i tenen respostes per als moments difícils. Per això volem posar a disposició de la gent un telèfon (amb cita prèvia) on tothom pugui expressar els seus dubtes, què senten, què els passa pel cap, i rebre com a resposta un poema i una conversa breu sobre aquest poema.
Els dinamitzadors de la proposta són Maria Callís, Andreu Gomila, Josep Pedrals i Martí Sales, artífexs durant el confinament del compte de Twitter @poetadguardia, el qual durant dos mesos va difondre un poema per dia escrit expressament durant els dies greus de la pandèmia. Més de 200.000 persones han vist els vídeos dels poetes.
Poetes: Maria Cabrera, Josep Pedrals, Andreu Gomila.
Els espectadors s'asseuen a la seva taula, demanen el que vulguin i nosaltres, com si fóssim cambrers, passem taula per taula per demanar-los un tema, un somni, una inspiració. Un cop comença el xou, els recitem (a ells i a tothom) els poemes que hem triat.
Entrada gratuïta. Aforament limitat.
Lloc: Sala Clavé - La Unió
Durada: 60 minuts