Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat

Has menyspreat el diable, i no es pot oblidar que un subjecte tan odiat deu ser alguna cosa. 

Goethe 

L’experiència del dolor humà ha estat representada de diverses maneres al llarg de la història, una de les quals és potser la més universal: la caracterització de l’Inframón, el món subterrani d’ombres i túnels pel qual els herois de la literatura (i de la filosofia) hi són forçats a transitar si volen viure una existència autèntica. 

En aquest curs farem un recorregut històric, contextual i filosòfic per les diferents representacions i maneres d’entendre el dolor que trobem dins de diverses cultures, des de la Mesopotàmia antiga fins la psicologia actual, passant per la filosofia pitagòrica i l’hel·lenística, el budisme i el taoisme, la poesia, l’èpica, la música, l’humor, la novel·la o el cinema. En tot moment coneixerem els contextos històrics d’on sorgeixen les diferents formes d’entendre i representar el dolor i la foscor humanes, al mateix temps que oferim reflexions plenament actuals que ens puguin ser d’utilitat en les nostres vides quotidianes. 

Temari: 

Sessió 1. L’Inframón a la cultura universal: inferns, patíbuls, volcans i baixos fons. El viatge al Més Enllà: xamans siberians i heroïnes de Mesopotàmia. 

Sessió 2. Descens als Inferns: l’ànima a la recerca d’ella mateixa. Els pitagòrics i el Fedó de Plató. Orfeu, l’infern i la música. El motiu del descens a l’Hades a l’Odissea i l’Eneida. 

Sessió 3. La filosofia i el patiment humà. Estoics, epicuris, neoplatònics i cristians. L’infern purificador. La transformació del daimon grec en el cristianisme. 

Sessió 4. Les al·legories de l’Infern cristià: la Divina Commedia. L’infern sobre la Terra: Inquisició i control polític. Industrialització i mecanització de la vida. El desencantament del món i la instrumentalització. L’Infern de repetició. El diàleg intern turmentós. Obsessió, ansietat, depressió.  

Sessió 5. L’humor és una cosa molt seriosa. Humor, patiment i filosofia. El riure dins l’Infern.  

Sessió 6. El dolor humà en la tradició budista: la roda de Samsara. La inexistència del dolor: la filosofia del Tao i l’epicureisme. El patiment, un moviment universal. 

Sessió 7. Els dimonis en la Modernitat occidental: el Faust de Goethe. El romanticisme i el dimoni trist. 

Sessió 8. La psicoanàlisi i l’Inframón com a Inconscient i Somni. La trobada amb els propis dimonis. El dolor sense sentit i el sentit del dolor. 

Sessió 9. Cinefòrum. Mi pie Izquierdo (1989), Más allá de los sueños (1998), Apocalypse Now (1979), Jigoku (1960). Són propostes que es poden canviar. 

Sessió 10. Música Fòrum. “Quatour pour la fin du temps” d’Olivier Messiaen i peces d’Orlando Di Lasso, Franz Liszt i Gustav Mahler.  

Textos: Inferno de Dante (extractes), Llibre IV Eneida de Virgili (extractes), Odissea (extractes), Faust (extractes).