Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat

Amb Paula Artés, Juliana Frontin, Salva G. Ojeda i Ignacio García Sánchez.

L’exposició pren com a punt de partida el Casino de la Rabassada, que a principis del segle XX constituïa el complex lúdic i cultural burgès a la Serra de Collserola, i proposa un assaig circular que vincula la decadència i la precarietat amb la cultura de l'excés.

La proposta pensa el Casino com un espai provocador d’estímuls sensorials, de moviment continu de persones, diners, màquines i ruletes. Un espai ritual format per llums i colors, sons metàl·lics i identitats secretes que, impulsades per la creença en la sort, busquen un futur d'abundància. Un lloc de descontrol, de ruïna, de trucs i trampes.

En diàleg amb Manifesta 15 i la temàtica del clúster Cuidar i cuidar-nos en què se situa la ciutat de Sant Cugat, es busca repensar la idea de cura mitjançant una reflexió sobre com les arquitectures i dinàmiques dels espais de desig poden estimular comportaments d'addicció i, alhora, provocar sensacions alliberadores. L'exposició presenta obres d'artistes que investiguen els entorns d'oci nocturn, de poder i de control i les dinàmiques de fluxos i circuits, ja siguin aquàtics, maquinals, alimentaris, arruïnats o excessius.

Entre 1901 i 1912, la Serra de Collserola va ser envaïda per la construcció de diversos equipaments d'oci, de recerca i divulgació científica. Parcs d’atraccions com el Tibidabo, el Casino de la Rabassada, l’Observatori Fabra i el Gabinet de Física Experimental Mentora Alsina són alguns dels exemples que ens ajuden a formar-nos una imatge d’aquest projecte de colonització civilitzadora de la natura^[1].

Mentre els parcs centrals de Barcelona, com el Parc de la Ciutadella, es configuraven com un espai per a la classe treballadora, la Serra de Collserola, allunyada dels riscos de les agitacions socials i de les epidèmies que afectaven el casc antic, es configurava com un espai per a la socialització i l'entreteniment exclusiu per a les elits, on es venien plaers arriscats. La construcció d'equipaments de lleure i tecnologia formava part del projecte de l'alta burgesia per atraure un públic local i internacional d’alt poder adquisitiu amb l’oferta d'espais sans, controlats i divertits.

La mateixa burgesia que venia l'aire pur de la muntanya com una commodity, era la responsable de la contaminació de la ciutat a través de l'activitat de les fàbriques. L'aire net i la distància amb el centre de la ciutat també va ser el motiu pel qual es va construir l'Observatori Fabra a la muntanya del Tibidabo, ja que proporcionava les condicions idònies per a uns mesuraments més precisos. A més, gràcies a la introducció de tecnologies innovadores, com el funicular, la muntanya es va convertir poc a poc en un símbol de modernitat i progrés.                                                     

El Casino de la Rabassada formava part d'un complex que incloïa el Gran Hotel, un restaurant regentat per xefs francesos i un parc d'atraccions. L’arquitectura seguia l'estil modernista de l’època, tot incorporant elements ornamentals neomudèjars. La prohibició́ del joc, primer al 1912 i després durant la dictadura de Primo de Rivera, va provocar el seu declivi.

Actualment, l'edifici del Casino – abans envoltat per un jardí de plantes provinents de diferents llocs del món – es troba en ruïnes; la casa de la Mentora Alsina es va reactivar com l'espai autogestionat “L'experimental”, i l'Observatori Fabra té com una de les fonts d'ingressos el “Sopar amb Estrelles”, una activitat que combina un sopar il·luminat per la llum de les estrelles amb una conferència i visita guiada a les instal·lacions de l'edifici. A gairebé totes les ciutats de la província de Barcelona hi ha sales de jocs regentades per grans cadenes. Freqüentades per persones en diferents estats de vulnerabilitat, representen una dinàmica social i econòmica precaritzada dels jocs d'atzar i de la gestió del desig.