Quan fem alguna cosa que ens apassiona, la fem amb els cinc sentits: escoltem, olorem, assaborim, toquem, però sobretot mirem. Mirem per aprendre, mirem per entendre, mirem per inspirar-nos, mirem per estimar, mirem per gaudir i mirem pel simple goig de contemplar. Les obres que veureu en aquesta exposició estan fetes per la Maria Teresa Legarreta, una escultora mancada d’aquest sentit, d’ençà que amb vint-i-tres anys va quedar cega. Les ha imaginat, les ha visualitzat de parpelles endins, i les ha projectat cap a fora, a través del fang, i mitjançant el tacte, perquè els que tenim el privilegi i el do de la visió les puguem veure. Us convidem a mirar-les, a tancar els ulls i a acaronar-les.
L’art ens remou, ens permet expressar-nos, ens convida a reflexionar i ens empeny a reivindicar-nos. Darrera l’escultora que ara coneixereu hi ha una gran historia d’autosuperació personal, la magnitud de la qual s’escapa provablement a la capacitat de veure-hi de la majoria de nosaltres. A Catalunya més de trenta-cinc-mil persones s’aixequen i s’activen cada matí sense poder veure que s’ha fet de dia. Viuen amb els quatre sentits.