Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat

Carles Taché és un dels galeristes catalans de renom nacional i internacional. Creu de Sant Jordi 2016 i veí de Sant Cugat, per tant, un personatge que viu i defensa la creació contemporània.

La seva passió per l’art li ve del seu pare que, dins les seves possibilitats, col·leccionava papers i dibuixos. Ell de petit l’observava i ho apreciava. El seu pare era un admirador del noucentisme i la pintura catalana del moment, mentre que la forma de rebel·lió del fill va ser la defensa de la pintura contemporània, en aquell moment amb Miró, Tàpies, etc...

La paraula galerista no li agrada, ja que potser té unes altres connotacions, com si es situessin a unes galeries comercials o a un boulevard. Marxant sembla més una connotació esportiva que cultural. La paraula que li agrada més és la d’editor, que implica un compromís més ferm vers l’art i la cultura que la de galerista, que potser és una visió més distant.

La base de la intuïció per apostar per un artista és el coneixement, res a veure amb revelacions ni inspiracions divines. El coneixement del recorregut creatiu, d’on ve i cap a on va en el moment que es troba amb ell.

L’artista i el galerista han de fer una parella molt semblant al matrimoni. Hi ha alguna cosa de relació passional. Per aquest motiu algunes de les seves relacions “artístiques” han acabat malament, perquè s’assemblen molt a les de parella, els trencaments mai són sense sofriment.

La selecció d’artistes que es presenten són tot un recorregut per l’art modern i contemporani nacional i internacional. Tenim als catalans Joan Brossa, amb una instal·lació poètica, les fotografies de Ramon Masats, l’escultura d’Antoni Tàpies o els rastres de les intervencions performàtiques i musicals de Jordi Benito.

Els pintors Eduardo Arroyo, Miguel Ángel Campano o Pablo Palazuelo són mostres de diverses formes d’apropar-se a la pintura, des de la vessant simbòlico biogràfica d’Arroyo, a la total abstracció geomètrica de Palazuelo. Les peces més conceptuals representades amb Carmen Calvo i la fotografia punyent d’Alberto García-Alix.

Els artistes internacionals són els representants de les corrents més actuals. El mexicà Bosco Sodi, on la pintura i el seu format són forçats pel material amb el que realitza les peces, els anglesos Cornelia Parker, molt coneguda per les seves instal·lacions amb estris xafats, o Keith Tyson, guanyador del Premi Turner Prize del 2002, o l’artista dels Estats Units Michael Joo, on és planteja la percepció del món fent servir en alguns moments llenguatges científics, com l’aproximament biològic de les peces presentades.