Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat

Forats, codis i puntes consisteix en la traducció d'una peça de música en objecte tèxtil. Explora la compatibilitat dels codis binaris mecànics propis de les targetes perforades destinades a dues màquines d'ús diferenciat: d’una banda, la pianola, i de l’altra, una màquina de punta mecànica. El projecte juga amb l'ambigüitat de les targetes perforades que ens apareixen com a suport de dades i alhora com a objecte tàctil/visual, i investiga el caràcter traduïble de les estructures sonores i visuals.

Avui dia, les màquines centenàries que operen amb codis binaris mecànics s'estan substituint per màquines digitalitzades. Les targetes perforades van quedant obsoletes, i en un futur no podrem accedir a la informació que hi contenen. Només quedarà un objecte amb una estructura perforada enigmàtica que conté un secret inaccessible.

L'exposició, més enllà d'una documentació de procés, porta al visitant per un viatge sensual de ritmes d'autòmats, estructures visuals, forats i màquines de ferro fos que contrasten amb les fines teles transparents que produeixen.

Es tracta d’un viatge circular que comença amb una punta de coixí, i s’estén per la música, la mecànica i la informàtica, per acabar finalment amb una punta de coixí feta a mà.

Proposta seleccionada a la convocatòria Projecte d’art tèxtil contemporani 2026

Amb el suport de Sorea i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Projecte finançat pel Fons Assistencial i Cultural de VEGAP