.jpg)
“Vaig veure’t a tu que eres jo”. Al poema de Patti Smith apareix un jo escindit i un “lovecrafter” de doble sentit: autor d’allò còsmic i artesà de l'amor. Aquesta duplicitat obre una reflexió sobre l'enllaç i la transformació. A l'obra d'Aleix Plademunt, un xiprer mort es converteix en suport d'imatges que documenten el procés propi. Matèria i representació s'entrellacen en un cicle on la imatge no fixa un instant, sinó que sosté una temporalitat expandida, en què origen i projecció coexisteixen, donant lloc a una continuitat que persisteix més enllà de la desaparició.
Exposició en el marc del Festival Lumínic