Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat

© Regina de Miguel. Catábasis (2020)

Conversa al voltant de Reserve, de Gerard Ortín, i Catábasis, de Regina de Miguel, dues peces audiovisuals vinculades a Subjectant la història, exposició a cura de Jordi Antas. Activitat a càrrec dels artistes i del comissari de l'exposició. 

Durant la conversa analitzarem, presentarem i trobarem espais en comú entre els processos de treball dels dos artistes i les pel·lícules que presenten a l'exposició; d'una banda, Reserve, un relat que ens aproxima al fràgil equilibri d’un territori després de la desaparició del seu depredador. D’altra banda, Catábasis, on s’explora la realitat psíquica d'un territori a partir de la construcció de noves formes d'existir i relacionar-se amb la matèria prima de la nostra realitat.

Enllaç d'accés a l'activitat: https://us02web.zoom.us/j/84230020152

Visualitza prèviament les pel·lícules:

Reserve (2020), 28' (contrassenya: maristany)

El llop ha deixat d’habitar el territori que un cop formà part dels seus dominis i és sols a través dels seus contorns que ens hi podem apropar; ruïnes de trampes per a llops, orina de depredador importada d’Estats Units, una estació per alimentar aus carronyaires i arquers que disparen a rèpliques d’animals. Reserve construeix un relat sobre el fràgil equilibri d’un territori sense depredador, on la complexa coexistència entre humans i no-humans presenta un ecosistema marcadament antropogènic.

Catábasis (2020), 72' (contrassenya: ATRATO)

Les relacions amb la Terra han estat relacions socials de treball i explotació des del capitalisme industrial emergent del s. XIX, de la mateixa manera que ho és en el capitalisme digital del s. XXI.

Qui posseeix els recursos naturals i en rep els seus guanys? Com configuren el treball assalariat i l’explotació les nostres relacions amb la terra i les nostres relacions entre persones? Com l’acceleració dels processos digitals es contraposa a la lentitud dels processos geològics? L’artista Regina de Miguel es fa aquestes preguntes partint de les realitats existents a les regions del Chocó a Colòmbia i de Rio Tinto a España. En aquestes regions, l’Estat, la població local i les corporacions internacionals lluiten per l’or subterrani, un element essencial per la indústria informàtica, a la vegada que un element alienígena, que configura una mena d’objecte del mal associat al desig i a la violència sobre els cossos i els territoris

A través d’un seguit d’escenes, es dona visibilitat a diversos aspectes del colonialisme extractiu, les estratègies de resistència i guerrilla, l’extractivisme social feminista de Yuli Correa a Colòmbia durant el procés de Pau i una re-lectura crítica del Museo de Oro de Bogotà i els seus protocols d’ocultació, per acabar amb un epíleg basat en Mi Museo de Cocaína de Michael Taussig.