Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat

Saltar al contingut

Quin so fa una sola mà aplaudint? Frederic Gisbert

«Estava a la tarda sol, estava enfornant i m’he emocionat i m’he posat a plorar... Tenia una massa crua que estava preparant i m'he preguntat: quin so fa una sola mà aplaudint? i no et pregunto si fa soroll, si no en fa, si és molt fort o si és molt fluix, només
et pregunto quin soroll fa una mà quan aplaudeix sola? I tot d’un plegat m’ha vingut la inspiració, he picat sobre la massa...»
En aquella massa, estava la seva mà amb el botó de la camisa marcat perquè estava així, ell sol m’ho deia i es va emocionar, es va posar a plorar, la va agafar i la va ficar al forn...


«Sento que he d'escriure la paraula art amb mínúscula, puntualització que comporta, per part meva, és clar, una mena d'alerta enfront la barreja de sentiments grandiloqüents que podrien aflorar en tocar el tema.
Penso que la gent tenim art per a molt de temps.
Tant de temps com sobrevisqui la humanitat que ara coneixem: un personal que somia estant despert, que frueix comunicant coses que li passen, sent, pensa o veu; que no creu que estar sol sigui una situació plaent per a sempre; a qui les formes, els colors, els sons, els signes, les al·lusions, les matèries, etc., significatius o no, li desperten una resposta interior, intel·ligent i sensible, que li interessa i que vol repetir. Aquest personal en diversos graus i direccions, podríem dir que s'hi fixa, escolta, reflexiona, acarona, somriu, juga o plora i desitja que tot plegat no decaigui i que ningú no destorbi els seus lluents somnis de bondat, lliures i feliços.
De jove pensava que acabaria essent capaç de formular què era l'art.


Ara, al pas del temps, no m'estranya tant el fet de no poder explicar-ho. Potser, tot plegat, només és un comentari i un exercici de la vida, i aquesta durada, la situació o condició de ser vius, és realment molt i molt estranya. La cosa més estranya que ens ha passat mai. Les meves ‘ceràmiques i altres escultures’ volen ser una aportació a l'ampli joc en què, de manera diversa, tots participem, i de tot cor desitjo que sigui per a molts anys.»

Frederic Gisbert
Barcelona, 1932 - Sant Cugat del Vallès, 2011
Ceramista cofundador de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat del Vallès. Fou deixeble d'Angelina Alós. Realitzà pràctiques de ceràmica a Stuttgart amb el mestre Fritz Trautmann, president del Gremi de Ceramistes de Baden-Württemberg.

Data: Del 9 al 30 de setembre de 2016 Artista: Frederic GisbertPreu: Entrada LliureLloc: Casa de Cultura
Sala d'exposicions
Comparteix això:

Cerca d'exposicions a la xarxa

Exposicions anteriors

Menú principal