Joan Marigot i Lizandra (1942-2015) va viure a la Floresta i va ser un gran dibuixant, un apreciat grafista i il·lustrador, un magnífic pintor i un notable escultor que, tot i ser reconegut per molts professionals, amics i artistes, encara no havia tingut una exposició que li atorgués just reconeixement de la seva vàlua. L’exposició pretén mostrar una part de la seva obra per a descobrir les variades inquietuds creatives i la seva personalitat polifacètica d’artista. Contemplarem una part important de la seva obra que no coneixíem després d’una acurada selecció, classificació i ordenació.
L’exposició ocupa dos espais ben diferenciats: la sala d’exposicions de la Casa de Cultura i la Sala Capitular del Monestir. A la Casa de Cultura s’ofereix en primer lloc l’obra més professional en les condicions que la va concebre, desenvolupar i produir per als encàrrecs editorials. Es podrà apreciar com madurava les propostes des de les primeres idees, fins al desenvolupament i l’entrega per a la publicitat, les arts gràfiques i l’edició de llibres. Hem procurat respectar els esbossos, les correccions i les variants tal com ell les realitzà per a admirar més bé l’habilitat en els dissenys, la mestria en el dibuix tècnic i artístic i el domini de la pintura en totes les modalitats. Va ser inspirat i hàbil il·lustrador en un temps en el qual no existien les tecnologies actuals.
El conjunt de dibuixos preparatoris i il·lustracions impreses per al llibre “Las Mil y una Noches” ens mostra com en Joan va desenvolupar tota la seva fantasia, domini tècnic i habilitat plàstica per a una edició molt valuosa d’aquesta obra mestra de la Literatura Universal.
Podrem contemplar també cartells de la seva ampla producció, els quals sorprenen pel domini tècnic, l’expressivitat i l’alegria que traspuen.
Un apartat important a l’obra de l’artista són els dibuixos del cos humà procedents en gran part de les sessions de model que Firart organitza cada dijous a la tarda. En Joan dominava com a ningú el dibuix anatòmic i, val a dir, que va exercir de mestre ocasional durant les sessions de treball, on gaudia sempre de l’atenció i el reconeixement de tothom.